L’Andreu té un poder místic

Hola com va? Volem passar

busquem remei pel nostre fill

que és irreal.

Té un poder místic sideral.

...Té un poder místic

Pot destruir deu mil nacions en uns segons

si no us sap greu,

és que l’Andreu

té un poder místic, és un déu!

...Té un poder místic

I ha de salvar la humanitat

per ser el més gran heroi

i el més estimat.

Té un poder místic amagat.

...Té un poder místic

I en aquest got no pot haver-hi hagut

vi bo del fort sense un embut

sense un embut.

(Té un poder místic)

Hola com va? Volem passar

busquem remei pel nostre fill

que és irreal.

Té un poder místic però a mi això

ja m’és igual.

A la Vilaverda

DO SOL DO

Entre les valls i glaceres,

SOL DO

entre cingles escarpats,

MI FA SOL

hi ha un poblet que no coneix la realitat.

DO SOL DO

Realitat que encara espera,

SOL DO

al bell mig de les ciutats,

MI FA SOL

en faroles i contenidors cremats.

MI

I les passa putes,

maleint les persones,

FA

venjances obscures

SOL

i la “telebasura”.

DO

Hi ha un vell que canta

SOL

en soledat.

la

Sempre s’encanta

SOL

quan va al mercat.

FA

No sap de qui

MI

però s’enyora

FA SOL DO

i s’entrebanca quan surt a ballar

Sense llum,

sense gas

aire o electricitat

viu avui

el que demà serà oblidat.

Sense pes a l’espai,

Sense feina ni treball.

Un detall

massa bonic per ser ignorat.

Comencem el llarg viatge.

Comencem-lo que es fa tard

i portem algun missatge d’amistat

a la Vilaverda

Entre les roselles

sota les estrelles

Entre les roselles.

Un dia un heavy

i un escolà

Es van conèixer

A Montserrat.

Ningú no sap

perquè s’enyoren.

Ningú no sap

per què van separar-se,

perquè els van

separar.

A Pasturar Cargols

DO FA

Un vell follet m’escolta

RE SOL DO (DO7)

Però és tan petit que es perd entre la boira

FA SOL DO SOL

S’ho mira i se’n torna cap al bosc.

DO FA

I el meu quartet de corda

RE SOL DO (DO7)

és tan antic que ningú se’n recorda

FA SOL DO

Si ens avorrim juguem al dominó.

(No som perfectes no)

lam rem

I al sac del camperol

RE SOL

hi ha nespres, naps i cols

DO FA

Llimacs i sargantanes

RE SOL

La natura, pluja i sol

DO FA SOL DO

i celebrem amb ganes la pastura de cargols.

DO FA

A pasturar cargols

RE SOL DO (DO7)

a pasturar cargols pasturar cargols!

FA SOL DO SOL

Que no tenim més feina en aquest món (x2)

FA SIb SOL DO FA (FA7) SIb DO FA DO

Demà crec que vindràs

si

Avui ha estat

fa#

un dia d’aquells tan foscos que

si

que m’han matat

fa#

i no puc oblidar.

MI

La ciutat

fa#

és un cúmul de merda i jo aquí estirat

MI

en un prat

MI7

sols espero impacient que arribi

LA MI LA MI LA MI

Demà, demà demà

RE MI LA

demà crec que vindràs.

Demà crec que vindràs i no

no crec que em demanis perdó

Ahir vas espatllar-ho tot

vas espatllar-ho tot.

Però sota la catifa

sortirà un califa

cantant una cançó d’amor.

Demà, demà demà

demà crec que vindràs.

i serà

com tornar-te a estimar.

(solo espectacular) LA MI LA MI

LA MI LA MI LA

Avui ha estat

un dia d’aquells tan foscos que

que m’han matat

i no puc oblidar que va que va que va

que va

La ciutat t’ofega i què pensar

si l’únic que

l’esperança és l’únic que ens resta

Demà,( un nou dia serà) demà(un nou dia serà) demà

demà crec que vindràs.

Demà crec que vindràs i no

no crec que em demanis perdó

Ahir vas espatllar-ho tot

vas espatllar-ho tot de debò de debò

de debò.

I no podré oblidar que les teves mirades i els teus petons (vés per on)

vés per on van enamorar-me.

Demà,( un nou dia serà) demà(un nou dia serà) demà

demà crec que vindràs

i serà

com tornar-te a estimar.

Camina i canta

RE LA

Des de les alçades caminant,

(cargol, cargol treu banya)

RE

Bufa Tramuntana com cada any

LA

(cargol a la muntanya)

RE LA RE

LA

Amb molta falera i pocs calers

RE

A la cartera tocarem

LA

Cançons austeres primavera i cap d’any

si SOL

Un parany, un refrany

LA

Un vell que canta

SOL RE

Canta, canta, canta, camina i canta

LA

que qui canta els mals espanta.

RE

Dolça nit, dolça remor

RE7

de cada tarda.

SOL RE

Canta, canta, canta, camina i canta

LA

que qui canta mai no mor.

SOL

I,

com un avís imprevist

RE

la rosada ens mullarà

LA

com

RE

Si cantéssim sota el mar.

SOL

I,

com un avís imprevist

RE

pujarem al cim més alt (al cim més alt)

LA

com

si cantéssim sempre

RE LA

des de les alçades caminant.

Canta, canta, canta, camina i canta

que qui canta els mals espanta.

Dolça nit, dolça remor

de cada tarda.

Canta, canta, canta, camina i canta

que qui canta mai no mor.

Des de les alçades caminant

(cargol camina i canta)

Des de les alçades caminant

xim pom!

Roger Margarit

SKA Nº15

Parlo clar

com qui et ven un paraigües.

Parlo clar

com qui canta un ska.

I el cas és que

tot el meu món s’enfonsa

i tot i que

tot sembla tan normal

El terratinent sempre ens expulsa del seu camp

des que ens vam pixar sobre els enciams.

Parlo així

com qui és la veu del poble.

Parlo així

canto pels oprimits.

I que bonic

que és dedicar-se a escriure

que bonic

però quin futur més trist!

Tinc aquí l’Ska nº15,

tres tractors, un quad i un “toldo” gris.

Si el terratine

Sóc viu encara

DO SOL la SOL

Pels camins

DO SOL DO SOL

Per les muntanyes

DO SOL la SOL FA SOL

Pels camins hi va un pastor amb les seves vaques

Mira el cel

Com el mirava!

Mira el cel i sent que és viu

Encara

FA DO

I avui m’he llevat amb ganes de somriure

FA re

I avui m’he llevat

SOL

Desquiciat

DO

No t’adones que

FA SOL la

Sóc viu encara

DO

Composaré

FA re SOL

Fins a l’últim dijous

DO FA

I la cançó que canto jo

DO SOL DO

No espera ser més que un silenci enmig del tro

I avui he viscut prou temps per dir-te que t’enyoro

I avui he viscut prou temps

Prous minuts

I la cançó que he escrit per tu

És indie heavy techno boogie rhythm & blues

I la cançó que canto jo

No espera ser més que un silenci enmig del tro.

Sóc viu encara.

Avui sí

  LA RE

Fugint de la desídia i d’avorrir-nos com un flam

si MI

Ens posem les botes que “ens en nem” d’excursió al camp.

Caminem sempre endavant, caminem sempre cantant

fem la ruta dels bons jans.

Fem periples impossibles

sempre a punt i amb un somriure

Fem periples impossibles

sempre a punt i amb un somriure escolta

sabem el que ens importa.

Que avui sí

que serà un dia per gaudir

de tot allò

que a la ciutat ja no s’hi troba

Avui sí

que serà un dia per gaudir

serà millor

que ahir, jo crec que jo dic que...

(solo espectacular) LA RE si MI

LA RE MI LA

Hem posat a les motxilles material professional

mandonguilles, esterilles i fabada litoral

I faci vent o temporal o peti un sol descomunal

pujarem el cim més alt.

Fem periples impossibles

amb alcohol per les ferides

fem periples impossibles

amb honor farem el Pedraforca

això és el que ens importa.

Que avui sí

que serà un dia per gaudir

de tot allò

que a la ciutat ja no s’hi troba

Avui sí

que serà un dia per gaudir

serà millor

que ahir, jo crec que jo dic que sí.

Roger Margarit

Simplement

Si no ho feu ningú ho farà

tothom a composar

al cent per cent

diu el sergent

canteu però que no us senti simplement

que les vostre veus em bloquegen la ment.

No hi ha motius per raonar

ni raons per motivar

ni cançons per versionar

però avui t’he vist passar.

I si no ho feu ningú ho farà

tothom a composar

al cent per cent

diu el sergent

canteu però que no us senti simplement

Estrella d’Orient,

els teus llavis somrient.

Simplement.

Sota l’aigua hi ha un mandril

En un país encantat,

un petit eriçó corre desesperat

per la Vilaverda

a veure el savi mussol que tot ho sap.

“Senyor mussol,

vos tan savi i tan humil,

li he de dir que sota l’aigua hi ha un mandril.

Que quan l’espiava

ha caigut de cap al riu”.

“Sota l’aigua hi ha un mandril.

Carregat amb els diners que ens va robar.

Sota l’aigua hi ha un mandril.

Si no fem res per ajudar-lo morirà.”

“Petit eriçó, criatura de secà,

aquest simi no el podem pas perdonar,

que la Vilaverda

ens podria odiar”.

Sota l’aigua hi ha un mandril,

va deixar el poble empobrit i desquiciat

Sota l’aigua hi ha un mandril

presoner de la seva culpa s’ofegarà.

I a la Vilaverda

tu també

hi pots anar.