Parlo clar
com qui et ven un paraigües.
Parlo clar
com qui canta un ska.
I el cas és que
tot el meu món s’enfonsa
i tot i que
tot sembla tan normal
El terratinent sempre ens expulsa del seu camp
des que ens vam pixar sobre els enciams.
Parlo així
com qui és la veu del poble.
Parlo així
canto pels oprimits.
I que bonic
que és dedicar-se a escriure
que bonic
però quin futur més trist!
Tinc aquí l’Ska nº15,
tres tractors, un quad i un “toldo” gris.
Si el terratine