Passa un paraigües i el veus volar
mentre t’amagues sota un portal.
Carrers de menta, llimona i sal
i en la tempesta et veus tot sol vagant.
I és que ara ja no saps on dar-la Joan.
Ningú t’estima en aquest barri del Raval.
I sona un blues en fa que et diu que has de marxar
a una altra banda.
La policia et vol parar.
Hi ha crits i vidres tacats de sang.
Ni serpentines ni focs de camp,
ni t’ho imagines però ja formes part
del substrat d’un antre abstracte.
I és ara ja no saps on dar-la Joan.
Ningú t’odia en aquest barri del Raval.
I escoltes en Ray Charles, que et diu per això no vals,
que et diu xaval per això no vals.
Però pels carrers de Barcelona van
les melodies d’un país per estrenar
I sona un blues en fa que et sembla revelar
el secret del bàrman.