Enmig d’un vals mig romàntic mig maldestre
entra triomfant, tan llunàtica com sempre.
Ven miralls, gorres de cop, barrets de mag,
bufandes i cantimplores.
I porta un far entaforat dins una capseta
i per fardar duu ulleres grans, muntura estreta.
Diu “¿Cómo està?” “Vostè d’on ve i on creu que va
encisadora senyora?”
Sol dibuixar en els dies de desídia
per no oblidar l’impossible i l’invisible
ven gravats, perfum de taronges i ciutats
i encantadores mascotes.
La venedora de contes, històries, tricicles, rellotges
torna per recordar que hi ha un demà molt més enllà
de la simple observació de les coses.